Data any 2024 : 7 d'abril
El darrer diumenge de març, si la setmana santa ho permet, amb sortida i arribada a la plaça de la vila fem la marxa més emblemàtica de totes, la Marxa Popular a les Ermites de Lloret, un recorregut per totes les nostres ermites d'aproximadament 18 quilòmetres que ens permetrà veure des d'una altra perspectiva la nostra vila; Sant Quirze, Les Alegries, Sant Pere del Bosc, i Santa Cristina, sense deixar de banda el monument a l'Àngel, la capella de la Mare de Déu de Gràcia i la Creu de Terme. I a l'arribada, al bell mig de la platja gran, un esmorzar per a tots els participants i l'obsequi d'una samarreta de record.
Inscripcions obertes
Preu de la inscripció anticipada: 10 Euros
El mateix dia de la marxa: 15 Euros (si no s'han esgotat abans)
Inscipcions online des de 15 dies abans de la marxa i fins el divendres abans presencialment a El Puntet o al web de Running.cat
Podeu descarregar la ruta (track) i les coordenades dels principals punts d'interés (Waypoints) en format per a oziexplorer i Google Earth. També podeu trobar l'itinerari a Wikiloc.
GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES
Imatge Venerada a Lloret de Mar en una capella, antiga parròquia, consagrada l'any 1079
|
Entrada: Enlaireu-nos l'esperit Protegiu el bon pagès Alegreu la gent de mar Del qui lluita pel treball Versió Nova, original de JOAN DOMÈNECH I MONER |
Tornada: Acolliu els forasters Procureu per la salut Al devot que ve, fidel, Alegreu aquest Lloret
|
ERMITES DE LLORET
|
Sortim un matí brillant Anem amb el Xino Xano, Tots plegats, uns discutint, Una ermita molt antiga, Després de resar un prec, El camí serà ara llac, La Verge, allà ens rebrà Reposarem una estoneta Seguirem la caminada Un monument fascinant |
El camí és un plaer, Però arriben a St. Pere, No hi podem pas delectar-nos Fem via cap els Tres Turons El camí aquí és molt llarg, Just per resar-li una Salve Pugem al vaixell contents, Fem proa cap a Lloret admirant tan bell paisatge I arribem per fi a la platja
|
LA CREU (poesia)
|
Creu Sagrada, Jesús planta la Creu santa, Sos dos braços són los llaços Sang sagrada l'ha regada A qui abriga sa ombra amiga Ta sortida, sol de vida, |
Tu ets la via que al Cel guia, Tu ets la trona on sermona Arma noble de ton poble, Tu ets la guia vers Maria Vine, vine, Creu divina D'eixa serra, mar i terra
|
SANT QUIRZE
És l'Ermita més antiga de Lloret. Algú ha escrit que fou bastida en temps de Carlemany i posada sota la protecció dels Sant Reis Mags. En el segle IX hauria estat destruïda pels àrabs i reedificada en el s. X per un propietari anomenat Quirze, home ric i creient.
El cert és que existia el 1079, puix que l'acta de consagració de la primitiva Parròquia de Sant Romà (avui les Alegries) l'anomena en assenyalar-ne la rodalia. És possible que, abans de dita consagració, la vida parroquial de Lloret s'hagués descabdellat a Sant Quirze.
L'aplec (avui restaurat) se celebrava el 16 de juny. A la capella es venera Sant Quirze, Santa Julita i Sant Guerau. Són invocats pels matrimonis que desitgen tenir fills i per les mares que crien.
Prop de l'ermita s'ha fet excavacions arqueològiques, amb la troballa de teula i rajola romana rossejades, àmfores, una moneda de Constantí i trenta-quatre esquelets humans, hom suposa que devia tractar-se de soldats que moriren lluitant en aquell indret.
MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES
És la segona església de Lloret per la seva antigor i primera església parroquial de Sant Romà.
Madona Sicarda, senyora de Lloret, cedí el terreny necessari per a edificar-la i va assistir amb els seus fills Uçalard i Bernat a la cerimònia de la consagració, que celebrà el seu parent Berenguer Wifred, bisbe de Girona, el 8 de gener de 1079. “Les Alegries” ofereix un formós recull de llegendes i tradicions, com “La Senyora de Rossell”, la noble dama que s'arruïnà pels seus capricis i menjars exquisits i es penedí quan un dia, en una casa de pagès, li van donar d'almoina una llesca de pa i nous. També la llegenda del traginer Andreu, el qual sorprengué, un vespre, les ànimes dels fidels difunts oint missa a la petita església. Diu que la campana de les Alegries tenia la virtut d'allunyar les tempestats. Deien que les cartes destinades a travessar la Mar Gran “no es perdien” si, primer, les havien passades per la mà de la Verge. Les noies tiraven brots de mata i de farigola a través del reixat de la “Mare de Déu petita” perquè hom creia que si la fadrina aconseguia tocar amb el brot la mà de la imatge es casaria aviat.
SANTA CRISTINA
Santa Cristina és, per dir-ho així, el “Santuari Nacional” dels lloretencs. Santa Cristina és la patrona de Lloret. La primera notícia que en tenim és de l'any 1376. Es refereix a l'antiga capella que existia en el mateix indret i que el poble no permeté que fos enderrocada, fins que la nova estigués feta. El temple actual data de la darreria dels segle XVIII. És notable l'altar major, de marbre, construït a Itàlia. També la rica col·lecció d'exvots i de vaixells en miniatura, que converteixen el santuari en un petit museu. Per Reial Ordre del 4 de desembre de 1848, Isabel II exceptuà de la desamortització la capella i béns de Santa Cristina, evitant que aquest ric patrimoni del poble de Lloret passés a mans de particulars. L'any 1904 s'aixeca un hostal al costat de l'església i comença a tenir fama, aquell indret, per a banys i excursions.
Al Pi de Santa Cristina, el nostre Arbre Sagrat, hi ha qui li calcula cinc-cents anys de vida.
Sense Santa Cristina no hi hauria a Lloret ni “processó per mar” ni “ball de plaça”, que són dues preuades gemmes del folklore català. S'ha escrit que a Lloret, sense Santa Cristina, li faltaria la meitat de la seva història.
LA DE CASA VILA
Sortida i arribada:
Fou construïda sobre plans de l'Arquitecte Fèlix d'Azúa, i inagurada el febrer de 1872. És possiblement, la única Casa Consistorial d'Espanya que ostenta a la façana l'escut d'armes d'Amadeu I de Saboia.
Obres d'Esteve Fàbregas i Barri
SANT PERE DEL BOSC
Pel camí de Les Alegries a Sant Pere del Bosc, un passa a la vora d'alguns monuments interessants.Sant Pere del Bosc és avui, com sempre, motiu d'orgull i d'esplai per als lloretencs.
L'ANGEL
Mn. Cinto Verdaguer conegué Lloret gràcies a l'amistat personal que l'unia amb el Sr. Emili Martínez i Passapera i a l'hospitalitat del Sr. Nicolau Font i Maig, propietari de Sant Pere del Bosc. Ells i llurs amics erigiren a Verdaguer el seu primer monument. “L'àngel” de Lloret fou inaugurat l'1 de maig de 1904.
LA CREU
El pedró o capelleta de la Mare de Déu de Gràcia i la Creu de terme foren construïdes d'acord amb els projectes de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1 de maig de 1898). Mn. Cinto dedicà a Lloret tres estrofes del seu famós “Càntic a la Creu”. Amb música de Candi Candi, el poble li anava a cantar cada any pel 1r. de maig.
El SANTUARI
Fou l'antiga capella de Sant Pere, patró del Gremi de Pescadors. L'aplec se celebrava, per vot de la vila, des de l'any 1703. El Sr. Nicolau Font n'adquirí la propietat, junt amb els boscos i terres, el 1860. Hi va fer obres importants i la festa anyal prengué volada. En una cripta, sota l'altar major, hi descansen els morts de la família. El monument de marbre al Sr. Nicolau, fou inaugurat l'1 de maig de 1911. L'escultura és de Frederic Bechini. El 27 d'agost de 1922 obrí les portes, al costat de la capella, l'Asil “Nicolau Font”, per a ancians de tots dos sexes, fills de Lloret, avui traslladat a la Vila.