Cada any quan arriba la tardor, un diumenge de la segona quinzena d'octubre, un dia festiu, una colla de lloretencs, sota el signe de la nostra penya, pugem xino-xano a peu pels camins de la muntanya i volant pels de l'esperit, cap al cim de Montserrat.Volem postrar-nos als peus de la Moreneta i oferir-li com una pregària amb els aires de la mar, els fruits del nostre afany, que és fer salut i Pàtria tot caminant i cantat i contemplant la terra catalana per estimar-la més, com més la coneguem.Saludem,també amb afecte i respecte, el nostre benvolgut Pare Abat , que és el Pare Espiritual de Catalunya, i demanen a la Mare de Déu que beneeixi les nostres marxes populars, que ens don treball, pau,i delit per a tornar. Havent dinat, ens trobarem davant de la majòlica de la Mare de Déu de les Alegries, al camí dels degotalls,per a fer-li una ofrena i cantar els goigs.

Les inscripcions cal fer-les al telèfon 972 37 11 33

Video de 1984

QUAN EL SOL TOT JUST DESPUNTA I EL GALL SALUDA AL MATÍ, ENS REUNIM TOTS A LA PLAÇA, NOSTRE NORD: EL MONESTIR, DARRERE NOSTRE COLLBATÓ, AL DAVANT UN LLARG CAMÍ QUE COMENÇAREM AL CASALOT.

El Casalot és una antiga hostratgeria , darrera una casa habitada que es trobava abans de començar l'ascensió al massís. Del Casalot només en queda, avui,una paret de tàpia. Començarem a seguir des d'aquí el "Camí dels Burros" . La muntanya s'acosta, els camps comencen a deixar d'estar cultivats, la vegetació canvia. Seguirem pujant pels empedrats i tot voltant anirem enfilant-nos cap al cel. Com sempre, en aquesta muntanya, cosa estranya, com més amunt pujarem, més vegetació hi trobarem. Tot el camí és ple de records.
Per aquí va passar-hi la reina Na Violant, l'any 1387. El 28 d'Octubre d'aquest any la reina NaViolant era a Collbató. Aquella mateixa nit escriu dues cartes dient que ha arribat a Collbató i que demá pujarà a peu descalça (sortia d'una greu malaltía) fins al monestir. Una carta era per al metge del seu marit , rei Joan I,que es deia Guillem Castelleri, i l'altra per als camarlenes de la Cort. També per aquí, de segur, va passar-hi el rei Ferran el Catòlic, pel Nadal del 1486,abans que donés al Monestir i al poble de Collbató immunitat i excepció de pagar contribució,hostatge i cavalcada.

I el rei Pere III, el 8 d'Octubre de 1356; i el 16 d'Agost de 1397 també va passar el rei nostre senyor Martí. I tants i tants d'altres. Ah! i fra Garí, aquell germà llec que marxà a fer penitència a la muntanya i tal era la seva fama d'home bo i honest que Guifré el Pilós li deixà en custodia la filla per tal que es recuperés d'una malaltía. I aquest home bo matà la noia. En sentir penediment i demanar perdó al Papa, tornà a la muntanya pelut com un ós i caminant de quatre potes. Dormia sobre les pedres, i tant era el seu pes per causa del pecat que deixà les petjades marcades a la roca, i al jas on dormia. I també trobarem els empedrats, fets pedra a pedra, i els marges que aguanten el camí des de temps immemorial. Per aquest camí també varen passar-hi els francesos. Primer, l'any 1800, va passar-hi Alexandre de Laborde, que va fer-ne estudis i descripció perfecta, amb il·lustracions que varen fer possible que fàcilment coneguessin la nostra terra. La primavera del 1812 les tropes de Napoleó varen instal·lar-hi les seves "bateries" per controlar el pas cap a Manresa i el Bruc. Pobre poble de Collbató! El 27 o 28 de juliol d'aquest any 1812, després que els catalans, amb el "timbaler" i el "mansueto" donessin pallissa a les tropes de Napoleó, va ésser cremat en retirada. I el " francès” no va permetre que s'apagués, i va quedar tot destruït. El "Camí dels Burros" ens portarà fins a l'ermita de Sant Miquel. D'allí estant podrem demanar ventures al sant, com havien fet tants d'altres, i la visió apoteòsica del Monestir s'obrirà davant nostre.